Avui és el Dia d’Internet [wiki], i la Internet catalana gaudeix d’una bona salut. Recentment, el diari Avui publicava a la seva edició digital el reportatge El .cat crea escola, perquè el domini per a la llengua i cultura catalana és un model a seguir per part d’altres nacions sense estat. El català, que figura entre les 100 llengües més parlades del món, a prop de la posició 90, en canvi, és una de les més presents a la xarxa. El català és la 26a llengua amb més presència a la xarxa, segons informava l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Bon Dia d’Internet! Felicitats, internautes catalans!
El .cat supera els 35.000 dominis, segons ha explicat aquest dilluns el director de la Fundació Punt Cat, Jordi Iparraguirre [Facebook]. N’informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN), sensible a les novetats de la comunicació, la societat digital i la tecnologia. [ACN: El domini .cat creix un 15% durant l'últim any i agrupa més de 35.000 webs]. El creixement del 15% durant l’últim any és importantíssim, ja que el .cat ve d’una arrencada fa tres anys que va superar les expectatives de la pròpia fundació i dels seus impulsors. Iparraguirre ha destacat que el .cat és un domini ‘mundialment reconegut, segur i innovador’. Un 10% dels webs registrats amb domini ‘.cat’ pertanyen a l’administració pública, un 40% són empreses privades i un 50% d’associacions. La Fundació no accepta subvencions públiques i el seu propòsit és contribuir a la ’societat de la informació d’àmbit català’.
Barcelona es recrea en la competició amb les grans ciutats del món, i dimiteix definitivament com a capital de Catalunya. Com a mínim aquesta és la conclusió del comportament de l’Ajuntament en l’àmbit d’Internet. Una gran inversió en webs [Barcelona gastarà 1,6 milions d'eruos per reformar la web municipal] i blocs [El bloc de l'alcalde de Barcelona en temps de crisi] que contrasta amb l’escassa simpatia i entusiasme que, des del principi, ara fa tres anys [Tercer aniversari del .cat, amb abaratiment de regal], ha demostrat el consistori amb el domini propi per a la cultura i la llengua catalana, el .cat. Barcelona no ha fet tot allà que hauria pogut fer per potenciar el .cat, més aviat l’ha sofert que no pas l’ha disfrutat [Una operació de Barcelona per afeblir el .cat?]. I ara, legítimament, per altra banda, aspira a tenir-ne un de propi com a la resta de grans ciutats fashions del món mundial. Però a diferència del .cat, que té una fundació sorgida de la dita “societat civil”, la candidatura .bcn surt des de dalt de tot. No és que l’Ajuntament doni suport a un moviment ciutadà favorable al .bcn. La història és contraposada a la del .cat. És l’Ajuntament qui promou la candidatura al més pur estil Fòrum de les Cultures. Una quantitat de diner públic que mai no se sabrà destinada a una campanya publicitària per justificar una candidatura davant d’ICANN que encara està a les basseroles. És l’estil Barcelona. No s’hi està de res (Després els demagogs critiquen que la segona autoritat del país es posi uns complements en el cotxe oficial on farà 300.000 quilòmetres i hi treballarà moltes hores durant els propers quatre anys -ell o un altre- per valor de 9.000 euros.)
La reacció per part del Govern de Catalunya no s’ha fet esperar [àudio], a través de l’alt càrrec que hi té competències en matèria d’Internet, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, que avui publica un interessantíssim article al diari El Punt: Visc a “.cat”, no visc a “.bcn” En aquesta línia, no us perdeu l’article del periodista Vicent PartalBarcelona diu que és una marca.
Com que el projecte ve tacat per un intent de perjudicar el .cat, en què curiosament el PSC va aconseguir la complicitat del PP, la politització està garantida. Més enllà de l’enfrontament entre el govern català i el govern municipal (minoritari, en mans del PSC i d’ICV-EUiA), aquí s’obren incògnites. Què diran els grups nacionalistes a l’oposició de Barcelona (CiU i ERC)? Es deixaran endur pel cosmopolitisme virtual mal entès o faran costat al domini per al domini lingüístic del país? Què n’opina, de tot plegat, el nou cap visible a l’Ajuntament d’una ICV que afronta la seva assemblea nacional amb aires de sobiranisme? També en clau localista, i de fidelitat infranquejable als socialistes, o amb opinió pròpia i diferenciada? Què n’opina la societat barcelonina? És una prioritat aquesta campanya de màrqueting pur i dur en temps de crisi? Quin compromís té el consistori amb el .cat al marge de les aspiracions (encara per fer-se realitat) del .bcn?
La vigília de l’Onze de Setembre vaig fer una xerrada sobre el domini .cat i vaig presentar el llibre Nació.cat a l’Aplec Independentista del Castellvell, al castell d’Olius. L’acte va ser magnífic, tot i que jo anava just de temps venint de Barcelona i tornant-hi. Entre trucada i trucada (amb mans lliures, eh!), mentre conduïa camí de Solsona, i per ambientar-me vaig canviar el cedé dels Antònia Font [web i MySpace] per l’últim de Roger Mas [web i MySpace], cantautor precisament entrevistat al portal Onsortir.cat. Jordi Boixader, un dels impulsors d’aquest projecte, va participar en la taula rodona al castell d’Olius, amb unes vistes impressionants sobre el Solsonès. Em va agradar l’explicació de Boixader perquè demostra la quantitat d’oportunitats que ofereix la Internet catalana. Un portal turístic i d’oci de recent aparició i que ja genera el volum de visites que va dir és realment estimulant de quantes coses es poden fer desacomplexadament a la xarxa. Com que això de l’iPod al cotxe és un invent que no m’acaba de rutllar (per molta connexió que diguin al taller que et posen), per anar cap a la recepció del President del Parlament, Ernest Benach [bloc i Twitter], al parc de la Ciutadella, vaig recuperar el cedé dels Antònia. Hi estic enganxat. És greu, doctor?
Ciutats on he presentat Nació.cat (per ordre cronològic): Barcelona: 27 de juny de 2007
Aquest divendres he pagat el deute que tenia amb la gent d’Arenys. Un accident em va impedir de presentar Nació.cat [bloc del llibre] mesos enrere a Arenys de Mar. Ho he fet, finalment, aquest divendres a la Biblioplatja d’Arenys en el marc dels Vespres Digitals. El llibre [crítica d'El llibreter] ha estat l’excusa per parlar del domini.cat i de l’èxit de la Internet catalana. A la presentació, en què m’acompanyava el regidor de Societat de la Informació, el socialista Xavier Febrer [bloc], hi ha assistit una trentena de persones, entre les quals hi havia Oriol Ferran [bloc], actualment empresari i regidor ecosocialista d’Educació en el govern municipal d’esquerres i antigament secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat amb el primer tripartit [perfil]. Oriol Ferran apareix en el llibre com un dels coprotagonistes del conte d’aventures amb final feliç que va ser el culebrot del .cat. He citat l’Oriol com a exemple del dinamisme digital que històricament ha demostrat Arenys, d’on també és el blocaire de referència Xavier Mir [bloc], que ens acompanyava a la Biblioplatja (i ha fet la foto amb el mòbil). Altres blocaires que hi han vingut són Maiol Sanaüja [bloc], acabat d’aterrar provinent d’El Caire —i això té mèrit!—, el també arenyenc Bernat Bombí [bloc], i el calellenc promotor de la Maresmesfera [grup al Facebook] Josep Barri [bloc], que el dia de la presentació de Calella no hi va poder assisitir. He conegut en Josep González [entrevista], nou director de Ràdio Arenys, que penjarà el vídeo de l’acte al canal YouTube d’Arenys.org. Gràcies Arenys!
Que l’administració de l’Estat assumeixi el .cat com a domini de les seves pàgines web. Per a introduir les versions catalanes de les ja existents i per incorporar un llarg llistat d’empreses i institucions estatals que operen en l’àmbit lingüístic del català, és a dir, els territoris de parla catalana, amb el domini.cat i el seu contingut lògicament en aquesta llengua cooficial a nivell de l’Estat. Per exemple, que La Moncloa tingui .cat, que el Museu del Prado tingui .cat, que Renfe tingui .cat, etcètera. Per què no? No són institucions públiques? No van adreçades també als ciutadans catalans? Doncs el domini a través del qual cal presentar aquestes webs en català hauria de ser el .cat, segons acaba de decidir el Parlament de Catalunya, que instarà el Govern de la Generalitat perquè ho plantegi a l’executiu estatal. Ho llegeixo a l’Agència Catalana de Notícies (ACN): El Parlament vol que les administracions que intervenen en l’àmbit lingüístic del català adoptin el domini “.cat”. L’impulsor de la iniciativa parlamentària a la cambra catalana és el polític 2.0 de Girona Carles Puigdemont [bloc, Twitter i YouTube], diputat de CiU.
La Internet catalana té una nova xarxa blocaire, la comunitat de la Penedesfera, que aplega blocs de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Ahir, precisament a la capital del Garraf, a Vilanova i la Geltrú, es va presentar la Penedesfera, de la mà del seu impulsor, Daniel García Peris [bloc], que va anunciar la organització de les Jornades de la Penedesfera. Prèviament vaig parlar del llibre Nació.cat i del domini per a la llengua i la cultura catalana a Internet, a la sala d’actes de la UPC, en una convocatòria de la delegació d’estudiants d’EPSEVG. Va ser un acte conjunt, doncs, a l’estil de la presentació de Vic. Entre els assistents d’ahir hi havia el diputat de CiU al Congrés Carles Campuzano [bloc], que va emetre part de la xerrada directament des del seu mòbil, tal i com explica García Peris a l’apunt Penedesfera Meeting Point.
A part del diputat de CiU, també hi van assistir els penedesfèrics Erik Wirdheim [bloc], un suec que escriu en anglès des de Vilanova i que ha deixat constància de l’acte a l’apunt The Penedès Blogger Community, i en David de la Plataforma No fem el CIM [bloc]. La Penedesfera és un agregador territorial interessant i molt complet, que introdueix la visió geogràfica de cada bloc, gràcies a la col·laboració de Josep Maria Comajuncosas [bloc], membre d’EstatPropi.cat, i al David Torras [bloc], de xarxaBloc, que n’ha assumit el disseny.
Ciutats on he presentat Nació.cat (per ordre cronològic): Barcelona: 27 de juny de 2007
Un dels pares del domini .cat, el professor de la Universitat Rovira i Virgili i director de sistemes de la Xarxa Santa TeclaManuel Sanromà [web], va ser la setmana passada víctima d’un cúmul de despropòsits judicials i policials. La incompetència de l’administració de justícia i de l’actuació dels Mossos d’Esquadra li va comportar 30 hores al calabós. Sanromà, que és veí de Tarragona, se’n va anar als toros —a veure la corrida del mític José Tomás— i es va allotjar en un hotel de Cornellà de Llobregat, on els Mossos el van detenir en el que va ser l’inici d’una cursa de despropòsits. La història, molt ben explicada per l’amic i un dels millors periodistes de successos del país, el company d’El PuntJosep Maria Flores [La jutgessa va prorrogar la detenció de Sanromà sabent que no tenia res pendent], és al·lucinant, i en qualsevol país normal la notícia hauria merescut més ressò mediàtic i hauria esdevingut un autèntic escàndol. Aquest diumenge, El Punt li dedica aquest editorial, i a l’AvuiJordi Muñoz signa aquest article. Sanromà no és un qualsevol. És un dels internautes de prestigi del nostre país, pare de Tinet, autor de la primera web castellera (de la Colla Jove Xiquets de Tarragona), exdirector de l’Administració Oberta de Catalunya [web], exmembre de la cúpula de la Internet Society [web], amic personal del gurú d’Internet Vint Cerf [wiki] i promotor del domini per a la llengua i cultura catalanes. En el llibre Nació.cat, Sanromà apareix com un dels protagonistes decisius en l’obtenció del .cat, i precisament em va acompanyar molt amablement en la presentació del llibre a Tarragona [foto]. Sanromà, que compta amb l’assessorament legal d’un altre personatge que tampoc no és desconegut, l’expresident de la Diputació de Tarragona i candidat a l’alcaldia d’aquesta ciutat per CiU, Joan Aregio [bloc], a qui li uneix una profunda amistat, ja se sabrà defensar d’aquest error monumental. Però volia aprofitar des d’aquí per donar-li ànims i suport.
Dimarts al migdia vaig presentar el llibre Nació.cat a la Facultat Jaume I de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en un acte organitzat pel sindicat Estudiants en Acció, en el context dels seus actes de Sant Jordi. Després de la presentació vam anar a dinar al menjador de la facultat. Entre els comensals hi figuraven Maiol Sanaüja [bloc], Josep Espasa [bloc], Joan Plana [bloc], Jordi Molinera [bloc], Ignasi Bosch [bloc], Guillem Carol [bloc] i Lídia Pelejà [bloc]. De l’animada conversa vaig treure dues conclusions clares. La primera és que ja no sóc jove. Ells ho són, i es nota la diferència generacional evident. La segona és que són joves valents, compromesos amb el seu país, preparats, documentats i molt ficats en política, la qual cosa trenca el tòpic segons el qual els joves passen de la política. Quina força que tenen, aquests paios!
Aquest dimarts, 22 d’abril, a 2/4 de 2 del migdia, a la sala d’actes de la Facultat Jaume I de la Universitat Pompeu Fabra presentaré el llibre Nació.cat, en una activitat organitzada per Estudiants en Acció i promoguda per Maiol Sanaüja [bloc] amb motiu de Sant Jordi.
Dijous passat vaig presentar Nació.cat a l’Espai Enric Granados de Cerdanyola del Vallès, acompanyat de Cristina Ruedas, de l’Ajuntament, que era la institució organitzadora. L’acte estava previst al pati del Museu de ca n’Ortadó, però la pluja i la pedregada van boicotejar-nos de valent, i van obligar la regidoria de Cultura a trasllada la convocatòria d’urgència a l’Enric Granados. Allà ens vam aplegar, pràcticament en petit comitè, uns quants, entre els quals hi havia el regidor d’Espai Públic i Seguretat Ciutadana, Alfons Escoda (CiU), que després se’m va confessar lector d’aquest bloc. Els de la llibreria L’Aranya hi van dur exemplars, que aquesta setmana de Sant Jordi es podran adquirir als seus dos locals de la ciutat i en una paradeta al carrer. Aquí també es pot comprar el llibre per Internet.
Dijous vaig presentar Nació.cat a Gavà, acompanyat d’Àlex Parcerisas i de la regidora d’ERC Marta Jiménez. Entre el públic, el regidor blocaire Marcel·lí Reyes i ciutadans de Gavà interessats pel domini.cat, per la presència del català a la xarxa i pel fenomen del blocs [Un 15% dels internautes catalans llegeix blocs]. Amb aquesta ja són gairebé una quinzena de presentacions del llibre.
Aquest dijous, 6 de març, a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Casal Sant Jordi de Gavà presentaré el llibre Nació.cat. M’acompanyarà Àlex Parcerisas, vocal del Consell Municipal de la Societat de la Informació de Gavà.
Aquest dimecres, 20 de gener, a les 8 del vespre, es farà la presentació del llibre Nació.cat a Mataró, a la seu d’Òmnium Cultural, al número 59 del carrer d’Argentona. Després de la presentació farem un col·loqui amb els assistents, a la ciutat més blocaire de Catalunya!
La presentació de Nació.cat a Vic va ser un èxit. No pel llibre, sinó per l’encertada coincidència, en el mateix acte, amb la presentació del col·lectiu Blocaires.Osona, que farà la primera trobada a l’abril i que neix amb voluntat d’aplegar tots els blocs de la comarca. Els seus promotors són blocaires polítics de tots els colors (PSC, CiU, ERC, ICV, EUiA i CUP), i en l’acte de dijous el seu portaveu va ser l’exmilitant socialista Joan Ballana [bloc]. La presentació va comptar amb el periodista d’El 9 NouJosep Comajoan [bloc], que va tenir paraules amables cap al llibre i la tasca que fem a la catosfera d’un temps ençà. Hi havia nombrós públic i força mitjans de comunicació.
Després de l’acte, precedit d’una entrevista que em va fer Xavier Ginesta (UAB) per a El 9 Nou, em van convidar a sopar amb els promotors de Blocaires.Osona, al restaurant El Caliu, just a la mateixa taula on pocs dies abans s’havia produït un àpat polític i institucional de nivell i ressò mediàtic a la Catalunya central. M’ho vaig passar molt bé perquè vaig prendre contacte amb “coneguts virtuals” de la blocosfera, i altres persones a les quals no havia llegit encara. Em vaig retrobar també en Miquel Macià, del Grup Nació Digital.
Quan fas un tomb pel país descobreixes gent potent i trempada, en tots els àmbits. En el cas de dijous a Vic, en l’aspecte polític i periodístic. M’ho vaig passar sincerament bé i, sobretot, em vaig sentir molt ben rebut i acollit. Potser massa fins i tot, perquè no tinc la consciència ni el convenciment de ser “el blocaire de referència a Catalunya”, un títol que em van posant pels llocs i que crec que ara —amb l’explosió que ha fet la xarxa els últims anys i l’allau de noves i interessants propostes blocaires a la catosfera— és del tot immerescut.
Aquest dijous, 17 de gener, a 2/4 de 9 del vespre, es farà la presentació del llibre Nació.cat a Vic, al Col·legi d’Arquitectes, en el marc de la presentació del col·lectiu de blocaires d’Osona [manifest, en pdf]. En l’acte m’acompanyarà, entre d’altres, el blocaireJordi Casals, un dels promotors del nou col·lectiu [Blocaires.Osona, la blocosfera de la comarca].
La notícia que el Senat aprovava el .ct reservat als estats va provocar confusió en el tram final del 2007. Efectivament, es va tractar d’un error que el Senat permetés que el domini .ct, de dues lletres i reservat per als estats, s’aprovés per a Catalunya. El PP hi va votar a favor, mentre que l’Entesa votava en contra d’una iniciativa promoguda per CiU. Va ser un autèntic miratge, perquè dies després el Congrés dels Diputats tombava el domini .ct per a Catalunya gràcies al front espanyolista del PSC-PSOE i el PP a la cambra baixa. La dutxa escocesa del .ct per al territori virtual català generava confusió ciutadana i, en el cas dels promotors i partidaris d’aquest domini, alguna dosi més de frustració.
Mentrestant el viceprimer secretari i portaveu del PSC Miquel Iceta escrivia en el seu bloc que l’èxit del reconeixement a Internet del domini .cat és un dels mèrits atribuïbles al balanç satisfactori, segons ell, de la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa.
